Diagnosi urbana del front marítim
Diagnosi i avaluació de qualitat i seguretat urbana
L’estudi de diagnosi de qualitat urbana s’ha centrat en analitzar amb tot detall la seguretat i la percepció de seguretat -des d’una perspectiva de gènere- a un àmbit de gran complexitat urbana com és el Front Marítim de Barcelona; una àrea que abans de la pandèmia era utilitzada per diversos col·lectius de persones, tant durant el dia com la nit, per motius de treball, estudi, oci o residencia.
Com eina metodològica innovadora, propositiva i pràctica, s’ha utilitzat el Manual d’Urbanisme de la vida quotidiana. Urbanisme amb perspectiva de gènere; a més, s’han fet visites i observacions de reconeixement, entrevistes i accions participatives a l’aire lliure, amb la finalitat d’incorporar les experiències i necessitats de les dones que utilitzen diàriament aquest espai.
Amb l’objectiu de garantir la seguretat i prevenir la violència masclista des del punt de vista de l’urbanisme, l’estudi ha arribat a definir 8 línies estratègiques de disseny urbà i d’accions comunitàries enfocades en millorar la seguretat i la percepció de seguretat amb visió de gènere.
Data i lloc: Octubre 2019 – Desembre 2019. Front marítim de Barcelona.
Client: Ajuntament de Barcelona.
Coneix més el projecte
Diagnosi tècnica
Data i lloc: Octubre 2019 – Novembre 2019. Front marítim de Barcelona.
Participants: 2 tècniques.
Durada: 1 visita tècnica i 2 jornades d’observacions de 6 hores cadascuna. Entre les 17h i les 4h.
Amb l’objectiu de fer una anàlisi i una valoració de qualitat urbana quan les condicions poden ser més desfavorables per a la seguretat i la percepció de seguretat de les dones, s’han fet visites d’observació tècnica a la nit. S’han seguit els paràmetres del manual en relació a les característiques físiques i invariables dels espais: façana/perímetre, vials/paviments, elements d’equipament urbà i entorn, amb especial atenció als que influeixen en la seguretat i la percepció de seguretat.
A partir dels resultats obtinguts, s’ha profunditzat en l’observació dels sectors més desfavorables de l’àrea d’estudi, incorporant els paràmetres d’anàlisis amb relació a les característiques immaterials i variables en el temps, la diversitat de persones i els usos dels espais.
Mapeig participatiu
Data i lloc: 7 i 8 de novembre de 2019, a la sortida de metro Ciutadella-Vila Olímpica i al Passeig Marítim.
Participants: 60 dones, veïnes, treballadores i visitants.
Durada: 3 sessions de 3 hores cadascuna. Entre les 18h i les 2h.
Amb l’objectiu d’incorporar les experiències i necessitats de les dones que utilitzen aquesta àrea, en relació als aspectes físics, socials i funcionals que influeixen en la seva percepció de seguretat, s’han fet tallers de mapeig participatiu a l’aire lliure. El mapeig s’ha centrat en identificar territorialment els recorreguts quotidians, els punts on s’han sentit més segures i insegures i en caracteritzar aquests espais. Opcionalment, algunes dones han fet un mapa corporal per reflexionar i visibilitzar l’impacte físic que genera l’experiència a l’espai públic, al seu cos.
Línies d’actuació
A partir dels resultats obtinguts a les visites i observacions de reconeixement i a les accions participatives, s’han plantejat un conjunt d’accions enfocades a disminuir les agressions i a incrementar la percepció de seguretat mitjançant la modificació del disseny de l’espai urbà i de les seves característiques ambientals.
Tenint en compte els principis fonamentals per a generar espais segurs des de la perspectiva de gènere, s’han proposat 8 línies d’actuació orientades a modificar puntualment els elements urbans de l’espai públic, que inclouen mesures vinculades amb els usos i la gestió de l’espai. De manera general, les línies d’actuació s’han enfocat a millorar i garantir la visibilitat, il·luminació, accessibilitat, vitalitat, visibilització de les violències masclistes i la participació comunitària en les transformacions urbanes.
