La Biennal de Pensament, en la seva segona edició, vol obrir els debats sobre temes de fons de la manera més accessible possible, aprofitant els espais públics de la ciutat i la xarxa d’entitats, equipaments i col·lectius.
“Les ciutats configuren l’ecosistema de la nostra espècie. Són l’embolcall i alhora l’escenografia de les nostres vides i les diferents interrelacions humanes. Tot i això, sovint estan dissenyades per produir, no per viure, amb el risc de desvincular-se de la seva pròpia essència: millorar l’existència de les persones, amb les seves vides i condicions diverses.
En canvi, una ciutat que escolta i observa amb una mirada atenta i empàtica s’apropa a la gent, l’entén i la cuida. Genera complicitat i comunitat. Aquesta mirada és multidimensional, i depèn, en gran part, de l’urbanisme i l’arquitectura.
Tenir en compte les veritables necessitats innates del ser humà, comprendre que els espais públics han de congregar multiplicitats de persones amb les seves realitats i punts de vista, incorporar les experiències de diferents col·lectius en la creació de l’entorn construït i garantir l’accessibilitat universal són alguns dels passos en el camí cap a una ciutat inclusiva que fomenti la cohesió social, la igualtat, la diversitat i la seguretat.
Volem ciutats per viure, ciutats que ens cuidin. Potser és qüestió d’escoltar.”