El procés participatiu

El procés s’ha realitzat virtualment a través d’una plataforma de participació ciutadana. 

Aquest procés s’ha dividit en quatre fases: treball intern, informació, debat i retorn. La primera s’ha dedicat a la cerca d’informació rellevant i necessària per definir el procés. S’han fet reunions amb l’equip tècnic municipal i s’ha realitzat el disseny del procés. La segona s’ha donat a conèixer a la ciutadania l’inici del procés de participació mitjançant accions de comunicació i difusió, una sessió de presentació amb el grup impulsor i la creació de la plataforma online. La tercera ha comptat amb la participació de les dones per obtenir propostes col·lectives sobre el programa, la ubicació i les característiques del futur espai, s’ha realitzat una enquesta i dos tallers online. Per últim, s’han dut a terme les conclusions del procés i s’han compartit els resultats amb les dones participants amb l’elaboració de l’informe de resultats i la seva publicació a la plataforma online. 

La metodologia que s’ha seguit durant les sessions de treball ha estat l’organització de grups petits de treball per facilitat la participació, el debat i la posada en comú entre totes les participants; s’ha fomentat la participació diversa i s’ha utilitzat un llenguatge comprensible evitant tecnicismes i una comunicació no sexista.

Definim els usos i el programa

Participants: 64 dones a través de l’enquesta online i 24 dones participant a les sessions de treball.

A partir de referències d’espais similars en altres indrets: Ca la Dona a Barcelona, La CIBA a Santa Coloma de Gramenet i Sorginenea a Vitòria, s’ha obert el debat sobre els usos i el programa que hauria d’acollir el futur espai identificant aquells serveis necessaris per a les dones i s’han organitzat en les diferents esferes de la vida quotidiana: la personal, la reproductiva, la comunitària i la productiva. Els serveis que s’han considerat imprescindibles estan relacionats principalment amb l’esfera personal de la nostra vida. Han estat: l’atenció a la dona psicològica i assessorament legal, l’apoderament de la dona en un sentit de creixement personal, formacions en diferents àmbits com les TIC i la creació d’una xarxa de suport feminista per establir vincles entres les dones i associacions.

Debatim sobre la gestió

Participants: 64 dones a través de l’enquesta online i 24 dones participant a les sessions de treball.

S’ha generat un debat sobre les diferents alternatives de gestió del futur espai. S’han plantejat unes preguntes de partida per enfocar i ajudar a iniciar el debat. Cada grup de treball ha recollit les seves propostes i idees en l’aplicació virtual. S’opta per una gestió mixta entre l’Ajuntament i les veïnes i entitats de dones del municipi. Aquesta cogestió es faria a través d’una assemblea, consell o comissió de la casa de la dona que es crearia específicament. Un dels grans debats que ha quedat obert ha estat el de si ha ser un espai d’ús mixt o d’ús exclusiu per a dones. Totes les participants han arribat al consens del fet que sigui un espai exclusiu i de referència per a les dones, però es valora la possibilitat que, puntualment, hi hagi serveis i activitats destinades a un públic mixt com els espais de cocriança, formació en coeducació i noves masculinitats i activitats de conciliació familiar.

Valorem la ubicació

Participants: 64 dones a través de l’enquesta online i 24 dones participant a les sessions de treball.

S’han proposat diferents espais on podria ubicar-se la futura casa de les dones, tenint com a referència els espais recollits en l’enquesta de participació o proposant noves ubicacions. S’han identificat les problemàtiques i aspectes positius d’aquests a partir del nostre dia a dia. Així com les necessitats i desitjos buscant el màxim consens en els espais que haurà d’acollir la futura casa. El debat s’ha realitzat tenint en compte aspectes com la proximitat, l’entorn, les característiques de l’edifici i el programa.